
Mira que hi he passat vegades, de camí a Balaguer ( on també hi vaig treballar), de camí a Andorra o als Pirineus Aragonesos però només una vegada vaig parar per dinar, res més. A partir del setembre coneixeré la seva gent, els seus nois i noies, les seves costums.
(La foto l'he tret trobat navegant per internet, concretament d'el blog d'un altre professor de l'IES, el Pere Munoz, que encara no tinc el plaer de conèixer.)